Tractament antihipertensiu en ancians quins objetius tenim Fins quan tractar
Font original: Nico Moron Geriatra at Hospital de Matar� (CSDM) Licenciat en Medicina Universidad de Navarra Residencia geriatria Hospital Central Cruz Roja (Madrid ) Societat Catalana de Geriatria I Gerontologia
El tractament de la HTA redueix el risc d�esdeveniments cardiovasculars en ancians amb pluripatologia, existeix una fina l�nia entre la prevenci� de la patologia cardiovascular i l�aparici� d�efectes adversos derivada de l��s d�antihipertensius entre els que podem destacar mareig, inestabilitat, caigudes... el que porta a una p�rdua de qualitat de vida.
Hem de tenir en compte que les persones grans hipertenses presenten generalment altres comorbiditats, tractament que tamb� pot associar hipotensi� a la vegada que es veu incrementat el risc d�efectes adversos, medicamentosos i interaccions. Per una altra banda, s�ha de tenir en compte l�efecte hipotensor associat al tractament de la ICC i la insufici�ncia renal aix� com els canvis fisiol�gics dels envelliment que incrementen encara el risc dels efectes adversos. Aquests porten a un augment en el nombre d�ingressos hospitalaris, cost, risc de institucionalitzaci� i morbimortalitat.
A m�s, �s important que una vegada s�inicia el tractament antihipertensiu en vells, aquest no sempre es revisa de forma regular ni s�ajusta en funci� dels controls de TA. Actualment no existeix un clar consens dels quals deurien ser xifres �ptimes de control de TA en aquesta poblaci�, si b� es podria dir que en octogenaris no es recomanen TAS < 130 i TAD < 65mmHg. Algunes cl�niques parlen d�objectius de TA 150/90mmHg en majors de 65 anys, a la vegada que recomana la conciliaci� farmacol�gica almenys una vegada l�any.
En aquest estudi l�objectiu es determinar la prevalen�a d�hipotensi� en pacients en tractament antihipertensiu i l�impacte de la mateixa cohort de poblaci� en atenci� prim�ria. Es tracta d�un estudi retrospectiu de les dades recollides de la poblaci�, inclosa en un altre estudi, per estudi de insufici�ncia renal cr�nica i inclo�a dades de medicaci�, TA, funci� renal i comorbiditat (en aquest camp, cal destacar com a limitaci� la no inclosa de discapacitat o dem�ncia). El recullen dades de TA a la inclusi�, 12 mesos abans i 12 mesos de seguiment. La medicaci� �s va recollir en el moment de la inclusi� i 4 mesos previs a la mateixa aix� com les modificacions 8-12 mesos posteriors. S�estableixen punts de tall de TA120 i es registren ingressos, episodis d�insufici�ncia renal i mortalitat. Es va estudiar l�associaci� de mortalitat al rang de TA. Es va realitzar una regressi� log�stica bin�ria per a valorar factors associats ala mortalitat i insufici�ncia renal aguda. La probabilitat de mort al any es va estimar mitjan�ant regressi� log�stica binaria per a valorar factors associats a mortalitat i insufici�ncia renal aguda.
Dels resultats destaca que una proporci� significativa de pacients en Atenci� Prim�ria mant�n tractament antihipertensiu a pesar de ser �hipotensos�. La hipotensi� d�associaci� de forma independent en augment d�ingr�s, episodis d�insufici�ncia renal i mortalitat (no es pot concloure si la hipotensi� va ser resultat d�una patologia aguda severa o va ser causa d�ingr�s per si mateixa, donat que molts pacients tamb� presentaven ICC i insufici�ncia renal i no sabem si el tractament es mantenia com a tractament de la ICC (di�r�tics...). La hipotensi� en pacients amb ICC podria ser conseq��ncia d�un correcta tractament per� en l�anal�si multivariant van demostrar que la hipotensi� era un indicador de mal pron�stic.
Assaigs cl�nics han demostrat que el tractament antihipertensiu redueix esdeveniment cardiovascular per� han infraestimat la import�ncia de realitzar una adequada valoraci� risc/benefici en pacients vells amb comorbiditat, donades les seq�eles que poden derivar de la hipotensi� (caigudes, s�ncope, por al caure�) Aquestes conseq��ncies resulten costoses per els sistemes de salut a la vegada que comporten una important reducci� de la qualitat de vida dels vells. D�aqu� la import�ncia de revisar la medicaci� de forma peri�dica i ajustarla segons el risc/benefici de les mateixes. Aix� �s parla d�objectius de control de TA 80 anys i < 14/90 per els vells m�s joves, segons les guies NICE. Fins on em de reduir les xifres en pacients fr�gils, no queda tant clar si b� TAS < 110 s�associa a un augment de caigudes les quals poden tenir conseq��ncies fatals. Existeixen evid�ncies de que pacients amb deteriorament cognitiu, criteris de fragilitat i pacients institucionalitzats requereixen una valoraci� personalitzada a l�hora d�iniciar o no tractament antihipertensiu. De la mateixa manera s�ha de destacar el paper primordial que en el maneig d�aquesta i altres patologies del vell juga el metge A�atenci� Prim�ria.
Comentari:
Crida l�atenci�, a judici meu, l�alta incid�ncia de hipotensi� en pacients vells hipertensos tractats amb antihipertensius, aix� com l�alt risc de complicacions que de la mateixa es deriven. No obstant, donades les caracter�stiques d�aquesta poblaci� i la complexitat de la mateixa s�ha de realitzar un abordatge individualitzat tenint en compte la comorbiditat aix� com la situaci� funcional, cognitiva i el suport social que asseguri el compliment terap�utic a la vegada que minimitzi els riscs. De la mateixa manera crec que poder haur�em de plantejar-nos objectius menys estrictes en el control de la TA, donades les greus conseq��ncies que poden derivar d�un control exhaustiu.
Refer�ncia:
Older people remain on blood pressure agents despite being hypotensive resulting in increased mortality and hospital admission. Age and Ageing 2016; 45: 783�788.
download file now
